viernes, 13 de mayo de 2011

Un vestit, un món

Creative Commons

Una de les coses que més il·lusió fa als llicenciats és la celebració de la graduació. Sí. Aquella festa amb la qual tots els alumnes, acompanyats dels seus pares i parelles, van força mudats a recollir els seus diplomes. Diplomes, que tot sigui dit, són falsos i no tenen cap mena de validesa.

Més enllà de la festa, però, hi ha una sèrie de rituals que es repeteixen any rere any. En aquestes dates, una de les preguntes més repetides per aquells estudiants que es graduen és: ja tens el vestit?. Si la teva resposta és sí, la pregunta següent és: com és? I si la teva resposta és no, els companys et comenten: com que encara no el tens?

El procés de comprar un vestit no és gens fàcil. Sobretot si ets un indecís com jo. Per moltes botigues que vagis i per molts que et provis sempre trobaràs algun defecte. I quan veus algun que t’agrada, resulta que no està la teva talla. Així que Murphi esdevé un enemic irrefutable i difícil de vèncer. Però no s’ha de perdre l’esperança ja que de botigues n’hi ha moltes. Igual que de preus, talles, models, etc.

Què em poso?

Ara bé, tot i que hi ha molts models, entre les noies existeix un malson. Un malson que horroritza a totes les presents a la festa. Un malson que pot desembocar amb males mirades, burles o, si més no, comparacions odioses. Estic parlant, ni més ni menys, de portar el mateix vestit que una altra alumna.

Desenganyem-nos. No hi ha cosa més horrible per a les noies que repetir vestit. Ara, normalment és un fet que sol passar i que genera les seves suspicàcies i curiositats. Però, que seria d’una festa sense aquestes coses? A més, les dones sempre tenen alguna cosa a criticar. Sempre. Si va massa curta, si aquest vestit és lleig, si aquell pentinat no és l’adequat, si va massa extremada...

En aquest sentit, nosaltres, els nois, ho tenim més fàcil. Primer que tot per què la majoria anem de la mateixa manera. O sigui, vestit negre i camisa i corbata a joc. Més simple impossible. Ara bé, la simplicitat no és sempre sinònim de discreció. Les corbates i les camises, a vegades, es fusionen formant una combinació demolidora per als ulls dels assistents a l’acte. En aquest cas, tot i que no sóc especialista amb aquest món tant estrany de la moda, aconsello que en un nit d’aquestes, quan més discret siguis millor.

Per aquells que necessiten un consell més acurat, sempre poden visitar aquesta pàgina. Aquí descobriran una guia adequada que detalla com combinar un vestit. Si encara teniu dubtes, us servirà de gran ajuda.

En resum, entenc que amb la discreció està l’èxit. Tot i que probablement, l’èxit d’aquest acte es acabar la nit amb el vestit net i polit, arribar a casa, penjar-te el diploma i dir: jo vaig superar la nit de la graduació. Si més no, per a molts que han passat per aquí, això ja hagués estat un miracle.

No hay comentarios:

Publicar un comentario