Això s'acaba...

Ha estat un cap de setmana força intens: Un canvi de govern sota el braç i un espectacular 5 a 0 del Barça al Madrid que passarà a la història. Un final de novembre, doncs, que quedarà a la memòria de molts ciutadans de Catalunya. Entre aquestes dues fites, avui, els estudiants de Periodisme ens hem fet la foto de l'Orla. Una foto que indica que ja estem a les acaballes de la nostra carrera universitària.

I quan arriba aquest punt, el més natural és plantejar-nos cap on enfocar el nostre futur. Entrar al mercat laboral, un màster, anar a l'estranger...hi ha opcions però és complicat decidir. Sincerament, els anys universitaris passen ràpid i ara ja ha arribat el moment de començar a prendre decisions.

El futur

De moment la situació és difícil. El complicat accés al mon laboral i les exigències de les empreses fan que la decisió més "raonable", per una banda, sigui cursar un màster i especialitzar-nos en alguna matèria. En aquest sentit, la Universitat Rovira i Virgili ofereix un màster de comunicació anomenat: Màster universitari en Comunicació Política, Institucional i Corporativa en entorns de crisi i risc.

Per altra banda, sempre hi ha l'opció d'anar a aprendre un idioma a l'estranger. Perfeccionar l'anglès o bé conèixer una nova llengua sempre són factors importants en el nostre currículum. Per tant, un any a l'estranger treballant -del que sigui- o bé estudiant és una experiència enriquidora en tots els sentits.

La decisió final

En resum, tenim davant nostre una decisió complicada que marcarà clarament el nostre futur. Ara per ara, cal pensar i trobar els punts positius i negatius de cada una de les opcions. En certa manera encara tenim una mica de temps per a decidir-nos. L'important, sobre tot, és no precipitar-nos i elegir allò que més ens convé. D'aquí fins al juny, podem pensar, indagar i reflexionar. I és que el futur, d'alguna manera o altra, encara és nostre.

Les eleccions autonòmiques

El pròxim diumenge els ciutadans de Catalunya tenen una cita amb les urnes. Com ja sabeu es celebren les eleccions per a la presidència de la Generalitat. A quatre dies d’una cita històrica, com viuen els estudiants una cita d’aquesta mena?

De fet, a la Universitat Rovira i Virgili no s’han realitzat gaires actes entorn a les eleccions. Probablement, els polítics haurien de decidir a realitzar més actes a la nostra facultat més tenint en compte que hi ha un gran nombre de joves desinteressats per la política i que no tenen cap confiança amb el lideratge dels polítics actuals.

Amb tot aquest rerefons, la premsa ens mostra sovint com polítics visiten altres universitats, majoritàriament privades, amb l’objectiu de vendre el seu programa electoral. Per tant, aquesta manca pot ser és un dels motius pels quals els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili no estan gaire mobilitzats per aquestes eleccions.

Desafecció entre els estudiants

De ben segur que el problema no és solament aquest. Hem de tenir en compte que la majoria d’estudiants, ja sigui de Tarragona, Barcelona, Vic o Lleida, estan en una situació bastant complexa. Amb la futura precarietat laboral com a horitzó, els estudiants actuals, la majoria amb un currículum excel·lent, esdevé escèptic davant de la quantitat de promeses ofertes pels representants polítics.

La comunitat universitària no busca paraules amagades amb una retòrica clàssica. La comunitat universitària busca respostes als problemes més candents. No tant sols per la generació actual, sinó també per la futura. Pocs universitaris creuen que algun dels candidats presents té la clau per a millorar el seu futur. Trist, però és així. Molts dels que l’any que ve acabem la carrera no tindrem un lloc de treball. I qui el tingui, estarà cobrant un sou bastant baix.

Evidentment, que els estudiants no demanem grans sous en el nostre primer treball. Els estudiants només demanem, en el meu cas, esperances per a un futur millor. Esperances per a no estar cobrant el mateix quan acabéssim que quan tinguem trenta anys. I és que sempre sentim que ens hem de formar, que hem d’estudiar...però fins a quin punt val la pena?

Punt i a part

És necessari un canvi de model. Més quan la demanda supera l’oferta. Més quan cada dia veiem llicenciats fent feines per les quals no han estudiat. Potser s’haurien de baixar les places d’alguna carrera i crear-ne de noves en aquelles on hi hagi més vacants, depenent del que demani el mercat. Més o menys com es vol fer a Bolonya.

A la Gran Bretanya, per exemple, s’ha pujat el preu de les carreres universitàries d’una forma considerable. Sí, ara estudiar és més car. Això no vol dir que només puguin estudiar els rics. Això vol dir que des de l’Estat s’ha de fer un esforç amb les beques i s’ha de premiar als estudiants que realment s’ho mereixin. Com? A partir de la seva renda i del seu rendiment al centre de secundària.

Hi ha massa estudiants. I no ho dic jo, ho diu força gent. N’hi ha tants que el més lògic és que molts acabem treballant en alguna cosa que no ens agradi. N’hi ha tant que tenir una carrera no serveix de res. Ara si no tens un màster no ets ningú en aquest món acadèmic. Per tant, cada generació està més preparada que l’anterior, cosa que augmenta la competència, augmenta el nombre de llicenciats i a la vegada, baixa els sous.

Per tant, necessitem un canvi de model. Que 5 anys d’estudi no siguin 5 anys llençats. Que 5 anys d’estudi et garanteixin, a la llarga, una feina adequada al teu perfil. Mentrestant, els presents i futurs estudiants estarem en un país que no sap cap a quin sector dirigeix la seva economia i en un país on els joves més preparats han d’emigrar en busca de noves oportunitats a l’exterior. Spain is different.

Soulidaritat

Aquesta setmana entre la feina de classe i les pràctiques he anat bastant de bòlit. Tanmateix, si recordeu, la setmana passada vam estar parlant sobre el sou de l'estudiant. Un parell de dies després, des de la candidatura de Solidaritat Catalana, encapçalada per Joan Laporta, es proposava l'opció de crear una beca-salàri per a tots els estudiants:

M'agradaria comentar que, tot i posar aquest vídeo enmig d'una campanya electoral, no tinc cap simpatia cap a Solidaritat Catalana i no sóc militant ni re de re! Només em va semblar curiós aquest fet! Aclarit aquest tema, què us sembla l'opinió de Joan Laporta?

Aquesta setmana estic un poc embolicat! La setmana que ve tornaré amb més ganes i millor que mai! Perdoneu Universitags!

El sou d'estudiant

Fa tot just una setmana parlàvem de la controvertida decisió presa pel PSC . Aquest partit polític, que està al govern, s'ha proposat ajudar justament ara, quan falta menys d'un mes per les eleccions, a tots aquells que no tenen feina ni estudis . Com?

Aquesta proposta va destinada als joves menors de 25 anys. En concret, es volen crear 5000 llocs de treball en els quals es pagarà un sou de 443 euros al mes.

Se'ns dubte, és un problema candent que necessita ser estudiat i que necessita, evidentment, una solució. Fins a quin punt, però, potser efectiva aquesta mesura electoralista? Com es poden sentir els estudiants universitaris que, una vegada acabats els seus estudis, es trobin sense feina?

En aquesta vida tots hem de prendre decisions. Ja sigui encertades o errònies. En aquest cas, quan hi havia el gran boom econòmic de la construcció i del sector serveis, hi ha joves que van preferir deixar els estudis i anar a treballar. Amb tot el que això comporta.

I els altres, què?
Els sous que es pagaven llavors eren força elevats i permetien a una persona sense estudis tenir un sou fins i tot més alt que un jove amb carrera universitària. El problema és que aquest treball no tenia futur i ara ens trobem en què hi ha un gran nombre de joventut aturada que no té cap mena de qualificació. Ara bé, cert és que durant aquest temps tota aquesta gent ha pogut aconseguir un bon sou i permetres una sèrie de luxes, en alguns casos exagerats.

Mentrestant, tots aquells que vam decidir estudiar ens trobem que hem fet una inversió econòmica per pagar uns estudis i que a hores d'ara no tenen cap mena de validesa al mercat laboral. I el futur, tal i com està l'economia, no promet ser gaire millor. Al contrari. El sistema d'estudis actual et demana que cursis un màster per especialitzar-te en quelcom encara que després no t'assegurin cap mena de treball. En conclusió, estudiar cada vegada és més car i no t'assegura que després trobis una feina que compleixi les teves expectatives.

És aquí on entra el sou de l'estudiant. Una proposta que segur que seria controvertida però que permetria premiar als estudiants i al mateix temps, incentivar a que la gent estudií.

El funcionament del sou de l'estudiant
Primer que tot, aclarir que és una mesura que me inventat i per tant, segurament que deu tenir els seus punts febles. Tot i això, m'agradaria compartir aquesta proposta per a saber què us sembla. Evidentment, no tothom podria accedir a aquest sou. Per una banda, per a cobrar aquests diners s'haurien d'aprovar un 80% de les assignatures matriculades. Per altra banda, la quantitat econòmica dependria de la renda familiar. No és el mateix estudiar a la Universitat Rovira i Virgili que a ESADE. Un altre factor a tenir en compte és el desplaçament de l'estudiant.

Depenent de tots aquests factors, el sou variarà entre una quantitat o una altra. Ara bé, podríem posar un sou màxim de 300 euros. Sempre diuen que els joves s'han de formar. Diuen també que la formació és el futur de l'Estat. Per tant, per què no s'ajuda a tots aquells que han apostat per la formació? Què creieu?

Enllaços:

Article interessant sobre aquesta decisió d'ajudar als joves sense formació i treball.

L'economia de l'estudiar

En el primer article de la pàgina web vam mostrar dades que ensenyaven com amb la crisi econòmica hi ha cada vegada més joves que s’han matriculat a la universitat. Tot i això, darrera d’aquesta estadística hi ha una part fosca que no s’ha de menystenir ja que és una realitat que existeix en moltes famílies.

Estudiants de batxillerat han vist la seva carrera troncada al veure que la seva economia familiar ha estat afectada de manera directa per la crisi. Hem de tenir en compte que anar a estudiar fora suposa un cost molt elevat per a les famílies. I és que no només s’ha de pagar la matricula de la universitat sinó que també l’habitatge, el menjar...Per aquest motiu, és evident que hi haurà alguns estudiants que no podran accedir als cursos universitaris per qüestions econòmiques.

Solucions?

Davant la més que curiosa ajuda del govern de la Generalitat a aquells que no estudien i no treballen. Curiosa pel fet que aquests són els que van deixar els estudis per a guanyar bastants diners en sectors relacionats amb la construcció i els serveis. Guanyant sous més elevats del que cobrarem la majoria quan acabéssim la nostra llicenciatura, diplomatura o grau.

Ara s’ha decidit ajudar a aquest sector que està poc qualificat i no trobar feina, cosa que em sembla correcta, amb una mena de subvenció, cosa que ja no m’agrada tant. Però més enllà d’aquesta qüestió, el tema de debat que magradaria introduir és el sistema de beques actuals.

Les beques permeten a molts estudiants poder cursar els seus estudis amb un cost relativament baix. Però és un sistema igualitari? Són suficients? En articles següents debatrem sobre aquest tema amb més profunditat.

Sous d’estudiants?

Moltes vegades he pensat amb aquest fet. La societat sempre ens ven que la gent que estudia és el futur que articularà el nostre país d’aquí uns anys. Estudiar, però, tal i com hem vist té un cost d’oportunitat força elevat i que alguns no es poden permetre.

Per aquest motiu, seria correcte la inclusió d’un sou per a estudiants a base d’objectius? M’explico, per a rebre aquest sou un estudiant ha d’aprovar totes les assignatures matriculades. A partir d’aquí, depenent de les notes, un estudiant aconseguirà un sou més alt o un altre.

Amb aquest sistema no només es reconeixeria l’esforç dels estudiants sinó que també es posaria un petit fre al cost d’oportunitat d’estudiar. En el post de la setmana que ve, detallarem més informació sobre les beques i posarem els punts sobre la i de com hauria de funcionar aquest sou d’estudiants.

Enllaços: Article interessants sobre les ajudes del Govern a la generació ni-ni.