Radiografia de la bibloteca

S'acosta el final de quadrimestre i cada vegada hi ha més gent que freqüenta la biblioteca. I és que amb l'arribada del desembre s'acosten els exàmens i les pràctiques finals. Per aquest motiu, la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili està plena de gent estudiant per a superar els testos i aprovar les assignatures.

Curiosament, a la biblioteca s'ajunta gent de tota mena. Des d'aquells que estudien amb uns taps a les orelles per evitar el mínim soroll fins aquells qui estudien amb música ja que així, segons ells, es concentren millor. Estils diferents però, es suposa, eficaços.

Paral·lelament també existeixen aquells estudiants que van a la biblioteca en grup. Acostumen a ser els que més xerren i també els que menys estudien. A l'endemà ja no queden per què es donen compte que han perdut el dia i unes hores valuoses. Tot i això, si van per separat i es troben de nou allà, el xou continua igual.

De tot i més

De la mateixa manera que també hi ha els estudiants típics que ocupen una taula de quatre persones per ells sols. Que si llibres, que si ordenador portàtil, que si estoig, que si un altre estoig amb els colors....no es que siguin desordenats, no, el problema es que tenen tantes coses que no tenen lloc on posar-ho. A casa ja no es queden per què ocupen tot el menjador i la mare/pare els fa fora.

Hi ha estudiants o que simulen ser estudiants, que aprofiten l'avinentesa per lligar. De ben segur que existeixen relacions que han nascut una tarde d'estudi a la biblioteca. Si més no, amistat. Normalment, acostumen a preguntar l'hora, o si els poden deixar un llapis, boli...tot s'hi val per a trencar el gel...

Tampoc ens hem de deixar els que no paren de bufar. "buffff...segur que suspenc". Aquests són els que després treuen matrícula d'honor...tampoc aquells que no s'estan quiets, tota l'estona amunt i avall, avall i amunt...i sobre tot, els que s'adormen estudiant...Amb tota aquesta fauna bibliotecària, ja hi ha grups al Facebook que critiquen el comportament d'alguns universitaris i també altres blocaires han dit la seva.

Tot i això, tothom a la seva manera i al seu estil, però tots amb el mateix objectiu: aprovar!


Fotografia: Jeronimo Palacios

Això s'acaba...

Ha estat un cap de setmana força intens: Un canvi de govern sota el braç i un espectacular 5 a 0 del Barça al Madrid que passarà a la història. Un final de novembre, doncs, que quedarà a la memòria de molts ciutadans de Catalunya. Entre aquestes dues fites, avui, els estudiants de Periodisme ens hem fet la foto de l'Orla. Una foto que indica que ja estem a les acaballes de la nostra carrera universitària.

I quan arriba aquest punt, el més natural és plantejar-nos cap on enfocar el nostre futur. Entrar al mercat laboral, un màster, anar a l'estranger...hi ha opcions però és complicat decidir. Sincerament, els anys universitaris passen ràpid i ara ja ha arribat el moment de començar a prendre decisions.

El futur

De moment la situació és difícil. El complicat accés al mon laboral i les exigències de les empreses fan que la decisió més "raonable", per una banda, sigui cursar un màster i especialitzar-nos en alguna matèria. En aquest sentit, la Universitat Rovira i Virgili ofereix un màster de comunicació anomenat: Màster universitari en Comunicació Política, Institucional i Corporativa en entorns de crisi i risc.

Per altra banda, sempre hi ha l'opció d'anar a aprendre un idioma a l'estranger. Perfeccionar l'anglès o bé conèixer una nova llengua sempre són factors importants en el nostre currículum. Per tant, un any a l'estranger treballant -del que sigui- o bé estudiant és una experiència enriquidora en tots els sentits.

La decisió final

En resum, tenim davant nostre una decisió complicada que marcarà clarament el nostre futur. Ara per ara, cal pensar i trobar els punts positius i negatius de cada una de les opcions. En certa manera encara tenim una mica de temps per a decidir-nos. L'important, sobre tot, és no precipitar-nos i elegir allò que més ens convé. D'aquí fins al juny, podem pensar, indagar i reflexionar. I és que el futur, d'alguna manera o altra, encara és nostre.

Les eleccions autonòmiques

El pròxim diumenge els ciutadans de Catalunya tenen una cita amb les urnes. Com ja sabeu es celebren les eleccions per a la presidència de la Generalitat. A quatre dies d’una cita històrica, com viuen els estudiants una cita d’aquesta mena?

De fet, a la Universitat Rovira i Virgili no s’han realitzat gaires actes entorn a les eleccions. Probablement, els polítics haurien de decidir a realitzar més actes a la nostra facultat més tenint en compte que hi ha un gran nombre de joves desinteressats per la política i que no tenen cap confiança amb el lideratge dels polítics actuals.

Amb tot aquest rerefons, la premsa ens mostra sovint com polítics visiten altres universitats, majoritàriament privades, amb l’objectiu de vendre el seu programa electoral. Per tant, aquesta manca pot ser és un dels motius pels quals els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili no estan gaire mobilitzats per aquestes eleccions.

Desafecció entre els estudiants

De ben segur que el problema no és solament aquest. Hem de tenir en compte que la majoria d’estudiants, ja sigui de Tarragona, Barcelona, Vic o Lleida, estan en una situació bastant complexa. Amb la futura precarietat laboral com a horitzó, els estudiants actuals, la majoria amb un currículum excel·lent, esdevé escèptic davant de la quantitat de promeses ofertes pels representants polítics.

La comunitat universitària no busca paraules amagades amb una retòrica clàssica. La comunitat universitària busca respostes als problemes més candents. No tant sols per la generació actual, sinó també per la futura. Pocs universitaris creuen que algun dels candidats presents té la clau per a millorar el seu futur. Trist, però és així. Molts dels que l’any que ve acabem la carrera no tindrem un lloc de treball. I qui el tingui, estarà cobrant un sou bastant baix.

Evidentment, que els estudiants no demanem grans sous en el nostre primer treball. Els estudiants només demanem, en el meu cas, esperances per a un futur millor. Esperances per a no estar cobrant el mateix quan acabéssim que quan tinguem trenta anys. I és que sempre sentim que ens hem de formar, que hem d’estudiar...però fins a quin punt val la pena?

Punt i a part

És necessari un canvi de model. Més quan la demanda supera l’oferta. Més quan cada dia veiem llicenciats fent feines per les quals no han estudiat. Potser s’haurien de baixar les places d’alguna carrera i crear-ne de noves en aquelles on hi hagi més vacants, depenent del que demani el mercat. Més o menys com es vol fer a Bolonya.

A la Gran Bretanya, per exemple, s’ha pujat el preu de les carreres universitàries d’una forma considerable. Sí, ara estudiar és més car. Això no vol dir que només puguin estudiar els rics. Això vol dir que des de l’Estat s’ha de fer un esforç amb les beques i s’ha de premiar als estudiants que realment s’ho mereixin. Com? A partir de la seva renda i del seu rendiment al centre de secundària.

Hi ha massa estudiants. I no ho dic jo, ho diu força gent. N’hi ha tants que el més lògic és que molts acabem treballant en alguna cosa que no ens agradi. N’hi ha tant que tenir una carrera no serveix de res. Ara si no tens un màster no ets ningú en aquest món acadèmic. Per tant, cada generació està més preparada que l’anterior, cosa que augmenta la competència, augmenta el nombre de llicenciats i a la vegada, baixa els sous.

Per tant, necessitem un canvi de model. Que 5 anys d’estudi no siguin 5 anys llençats. Que 5 anys d’estudi et garanteixin, a la llarga, una feina adequada al teu perfil. Mentrestant, els presents i futurs estudiants estarem en un país que no sap cap a quin sector dirigeix la seva economia i en un país on els joves més preparats han d’emigrar en busca de noves oportunitats a l’exterior. Spain is different.

Soulidaritat

Aquesta setmana entre la feina de classe i les pràctiques he anat bastant de bòlit. Tanmateix, si recordeu, la setmana passada vam estar parlant sobre el sou de l'estudiant. Un parell de dies després, des de la candidatura de Solidaritat Catalana, encapçalada per Joan Laporta, es proposava l'opció de crear una beca-salàri per a tots els estudiants:

M'agradaria comentar que, tot i posar aquest vídeo enmig d'una campanya electoral, no tinc cap simpatia cap a Solidaritat Catalana i no sóc militant ni re de re! Només em va semblar curiós aquest fet! Aclarit aquest tema, què us sembla l'opinió de Joan Laporta?

Aquesta setmana estic un poc embolicat! La setmana que ve tornaré amb més ganes i millor que mai! Perdoneu Universitags!

El sou d'estudiant

Fa tot just una setmana parlàvem de la controvertida decisió presa pel PSC . Aquest partit polític, que està al govern, s'ha proposat ajudar justament ara, quan falta menys d'un mes per les eleccions, a tots aquells que no tenen feina ni estudis . Com?

Aquesta proposta va destinada als joves menors de 25 anys. En concret, es volen crear 5000 llocs de treball en els quals es pagarà un sou de 443 euros al mes.

Se'ns dubte, és un problema candent que necessita ser estudiat i que necessita, evidentment, una solució. Fins a quin punt, però, potser efectiva aquesta mesura electoralista? Com es poden sentir els estudiants universitaris que, una vegada acabats els seus estudis, es trobin sense feina?

En aquesta vida tots hem de prendre decisions. Ja sigui encertades o errònies. En aquest cas, quan hi havia el gran boom econòmic de la construcció i del sector serveis, hi ha joves que van preferir deixar els estudis i anar a treballar. Amb tot el que això comporta.

I els altres, què?
Els sous que es pagaven llavors eren força elevats i permetien a una persona sense estudis tenir un sou fins i tot més alt que un jove amb carrera universitària. El problema és que aquest treball no tenia futur i ara ens trobem en què hi ha un gran nombre de joventut aturada que no té cap mena de qualificació. Ara bé, cert és que durant aquest temps tota aquesta gent ha pogut aconseguir un bon sou i permetres una sèrie de luxes, en alguns casos exagerats.

Mentrestant, tots aquells que vam decidir estudiar ens trobem que hem fet una inversió econòmica per pagar uns estudis i que a hores d'ara no tenen cap mena de validesa al mercat laboral. I el futur, tal i com està l'economia, no promet ser gaire millor. Al contrari. El sistema d'estudis actual et demana que cursis un màster per especialitzar-te en quelcom encara que després no t'assegurin cap mena de treball. En conclusió, estudiar cada vegada és més car i no t'assegura que després trobis una feina que compleixi les teves expectatives.

És aquí on entra el sou de l'estudiant. Una proposta que segur que seria controvertida però que permetria premiar als estudiants i al mateix temps, incentivar a que la gent estudií.

El funcionament del sou de l'estudiant
Primer que tot, aclarir que és una mesura que me inventat i per tant, segurament que deu tenir els seus punts febles. Tot i això, m'agradaria compartir aquesta proposta per a saber què us sembla. Evidentment, no tothom podria accedir a aquest sou. Per una banda, per a cobrar aquests diners s'haurien d'aprovar un 80% de les assignatures matriculades. Per altra banda, la quantitat econòmica dependria de la renda familiar. No és el mateix estudiar a la Universitat Rovira i Virgili que a ESADE. Un altre factor a tenir en compte és el desplaçament de l'estudiant.

Depenent de tots aquests factors, el sou variarà entre una quantitat o una altra. Ara bé, podríem posar un sou màxim de 300 euros. Sempre diuen que els joves s'han de formar. Diuen també que la formació és el futur de l'Estat. Per tant, per què no s'ajuda a tots aquells que han apostat per la formació? Què creieu?

Enllaços:

Article interessant sobre aquesta decisió d'ajudar als joves sense formació i treball.

L'economia de l'estudiar

En el primer article de la pàgina web vam mostrar dades que ensenyaven com amb la crisi econòmica hi ha cada vegada més joves que s’han matriculat a la universitat. Tot i això, darrera d’aquesta estadística hi ha una part fosca que no s’ha de menystenir ja que és una realitat que existeix en moltes famílies.

Estudiants de batxillerat han vist la seva carrera troncada al veure que la seva economia familiar ha estat afectada de manera directa per la crisi. Hem de tenir en compte que anar a estudiar fora suposa un cost molt elevat per a les famílies. I és que no només s’ha de pagar la matricula de la universitat sinó que també l’habitatge, el menjar...Per aquest motiu, és evident que hi haurà alguns estudiants que no podran accedir als cursos universitaris per qüestions econòmiques.

Solucions?

Davant la més que curiosa ajuda del govern de la Generalitat a aquells que no estudien i no treballen. Curiosa pel fet que aquests són els que van deixar els estudis per a guanyar bastants diners en sectors relacionats amb la construcció i els serveis. Guanyant sous més elevats del que cobrarem la majoria quan acabéssim la nostra llicenciatura, diplomatura o grau.

Ara s’ha decidit ajudar a aquest sector que està poc qualificat i no trobar feina, cosa que em sembla correcta, amb una mena de subvenció, cosa que ja no m’agrada tant. Però més enllà d’aquesta qüestió, el tema de debat que magradaria introduir és el sistema de beques actuals.

Les beques permeten a molts estudiants poder cursar els seus estudis amb un cost relativament baix. Però és un sistema igualitari? Són suficients? En articles següents debatrem sobre aquest tema amb més profunditat.

Sous d’estudiants?

Moltes vegades he pensat amb aquest fet. La societat sempre ens ven que la gent que estudia és el futur que articularà el nostre país d’aquí uns anys. Estudiar, però, tal i com hem vist té un cost d’oportunitat força elevat i que alguns no es poden permetre.

Per aquest motiu, seria correcte la inclusió d’un sou per a estudiants a base d’objectius? M’explico, per a rebre aquest sou un estudiant ha d’aprovar totes les assignatures matriculades. A partir d’aquí, depenent de les notes, un estudiant aconseguirà un sou més alt o un altre.

Amb aquest sistema no només es reconeixeria l’esforç dels estudiants sinó que també es posaria un petit fre al cost d’oportunitat d’estudiar. En el post de la setmana que ve, detallarem més informació sobre les beques i posarem els punts sobre la i de com hauria de funcionar aquest sou d’estudiants.

Enllaços: Article interessants sobre les ajudes del Govern a la generació ni-ni.

Viure a un pis d'estudiants. Part 2

La setmana passada vam tractar el tema dels pisos dels estudiants. Aquesta per aprofundir i saber més sobre aquest assumpte he realitzat dos entrevistes a joves que viuen en un pis compartit a Tarragona.

Manel Sales. Estudiant de Periodisme.

- Et va costar molt trobar aquest pis?

Una mica. L’ experiència fa que busquis un poc més i no et quedis amb el primer que veus.

- Quan et costa al mes?

180 euros per persona, 510 en total.

- Coneixies alguns dels teus companys de pis?

Sí

- Com vau decidir a quina habitació anava cadascú?

Cadascú va triar quina li agradava més

- I els lavabos?

Només en tenim un

- Com vau decidir qui i com es feien les feines de casa?

Cada setmana a cadascú li toca netejar una part de la casa (cuina, menjador i lavabo) i si no ho fas se t’ acumula per la setmana següent.

- Què és el que més t’agrada de viure en un pis d’estudiants?

La companyia i el bon rotllo amb els companys, som com una família.

- I el que menys?

Haver de netejar, però són mals menors

- Si tinguessis l’opció de viure sol en un pis aquí a Tarragona, què faries?

Hem quedaria al pis on estic.


Martí Calvo. Estudiant de Dret.

- Et va costar molt trobar aquest pis?

No, ja que vaig anar a una immobiliària i ens va ensenyar un pis que s'adaptava a totes les nostres necessitats: un pis situat prop de la universitat i prop dels serveis, supermercats, bancs, bars...

- Quan et costa al mes?

Ens costa uns 200 euros per persona, a part les despeses en aigua i llum. De moment el gas no el contem perquè encara no hem encès la calefacció ja que no fa gaire fred encara.

- Coneixies alguns dels teus companys de pis?

Si, coneixia als dos. Un jugava en mi a futbol i amb l'altre anàvem junts a classes d'anglès.

- Com vau decidir a quina habitació anava cadascú?

Ho vam fer per sorteig. Vam apuntar el nom de les habitacions (Gran, mitjana i petita) en uns paperets, i cadascú en va agafar un. Pur atzar.

- I els lavabos?

Nomes en tenim un, així que tots anem al mateix.

- Com vau decidir qui i com es fan les feines de casa?

Encara no ho hem decidit. De moment el que fem es que si algú veu alguna cosa de desordre o brutícia ho intenta arreglar o netejar. Ara per ara, funciona bé. En el cas que no anés bé en el futur, hem decidit que faríem uns horaris amb totes les tasques a realitzar al llarg del mes i a qui li toca fer-les casa setmana.

- Què és el que més t’agrada de viure en un pis d’estudiants?

La llibertat. A casa estas més condicionat pel que et diuen els pares. Aquí saps que tens que fer la feina igual, però la fas com vols i t'organitzes de la manera que creus més adequada.

- I el que menys?

Rentar els plats i fer les tasques del pis.

- Si tinguessis l’opció de viure sol en un pis aquí a Tarragona, què faries?

M''agrada molt la tranquil·litat. Tot i això, viure sol té l'inconvenient de la soledat, hauria de veure com m'afecta i desprès decidir si tirar endavant o no, però es una experiència que m'agradaria provar.

Viure a un pis d'estudiants. Part 1

Compartir pis és tota una experiència ja que és un fet que implica molts canvis a la teva vida. Per a què tot sigui un pèl més fàcil realitzaré una sèrie d'entrades que permetran observar la vida diària en un pis d'estudiants.

Aquesta setmana, per començar, detallaré els primers passos per trobar pis a la ciutat de Tarragona:

1. Primer que tot cal tenir clar què és el que busquem. Cal recordar que no només hi ha l'opció de llogar un pis, sinó que també pots viure en una residència d'estudiants. El preu però és més elevat. Una altra opció ens la ofereix el programa Viure i Conviure que permet que un estudiant comparteixi pis amb una persona gran amb la intenció de fomentar l'intercanvi de coneixements i experiències. Finament, si decideixes compartir un pis amb altres estudiants estaria bé que, almenys, coneguis a algun dels teus companys.

2. Buscar pis. Una vegada tens els teus companys has de començar a moure fils. A Internet hi ha bastants portals que et poden facilitar la feina. Exemples d'aquests són Trovit i Enalquiler.

Al mateix temps, La Universitat Rovira i Virgili posa a la teva disposició una borsa d'habitatge que t'ajudarà força.

3. Compara. No et quedis amb la primera oferta i sobretot mireu el pis amb tranquil·litat i pensant amb les vostres necessitats. En el cas que hi hagi alguna cosa defectuosa, els propietaris s'han de comprometre a arreglar-ho abans que us instal·lesiu al pis. Heu de tenir en compte, també, quina és la distància que us separa de la vostre centre d'estudis. Penseu que si heu d'agafar el transport públic, això us suposarà una despesa extra.

4. Quan ja tinguéssiu el pis haureu de decidir que porteu cap a la vostra nova llar. Acostuma a ser una decisió difícil ja que normalment la majoria agafaríem tot el que tenim a la nostra habitació. Tanmateix, agafeu coses d'utilitat i que us facin servei.

Aquests són els quatre passos fonamentals per a trobar un pis. Ara bé, aquí no s'acaba. Qui és quedarà amb l'habitació més gran? I qui amb la petita? I els lavabos? Qui va a quin? Com ens repartim les tasques de neteja? Tot això ho descobrirem la setmana que ve!

Enllaços:

Pàgina web Viure i Conviure
Pàgina web Borsa Habitatge URV

Què estudiar?

Des de sempre, els futurs estudiants tenen bastants dubtes a l'hora de decidir quina carrera volen estudiar. Se'ns dubte és una decisió complicada i que marcarà, d'alguna manera o una altra, el nostre futur. És per aquest motiu que la tria de la carrera adequada esdevé tot un problema si no tenim una idea aproximada o definida de què volem ser quan siguéssim grans.

Tot i que la idea principal d'aquest bloc és la de donar ajuda a tots aquells que no saben que estudiar, també existeixen altres pàgines com ara Què Estudiar? que poden clarificar el teu futur acadèmic.

Els primers passos

Abans de decidir-nos per uns estudis o per uns altres, hauríem de tenir clar quins són els nostres punts forts i els nostres punts dèbils. Evidentment, si som persones molt vergonyoses i que ens consta relacionar-nos amb la resta de les persones, una carrera que tingui com a finalitat el tracte amb la gent potser no és la millor opció. Per aquest motiu, un anàlisi de les nostres capacitats juntament amb el perfil de l'estudiant d'aquella carrera ens permetrà adequar la nostra tria.

En aquest sentit, la pàgina web de la Universitat Rovira i Virgili et facilitat la feina ja que disposa, de cadascuna de les carreres, del perfil que millor s'adapta a aquells estudis. Per accedir a aquesta informació, només cal que entris a l'apartat del grau que desitgis.

Tot i que tinguéssim el perfil adequat, la majoria de vegades ens preguntem si aquesta carrera tindrà futur o no. És cert que és important que els nostres estudis tinguin una projecció a llarg termini. Tanmateix, és difícil assegurar aquest fet i, en aquest cas i pel que fa a la meva opinió, el millor és fer una carrera que t'agradi i que realment et motivi. Del contrari, potser a la meitat camí et veuràs obligat a deixar els teus estudis per manca de realització personal.

Els graus més demanats

En aquest últim any, les carreres que han tingut més demanda han estat les de medicina, (4648 preinscrits) educació primària (2698) , infermeria (2547) i administració i direcció d'empreses (2509).

Per tant, si l'any que ve voleu començar un grau i no sabeu quin, és hora de posar-se a pensar i decidir-nos. Si no ho tens clar i la informació que hi ha a Internet no et convenç, sempre et pots posar en contacte en algun professor del teu institut per a què et guií. Des de Universitag, d'aquí poc realitzarem entrevistes a estudiants amb l'objectiu de facilitar-te la teva tria!

Benvinguts

Cada vegada són més els alumnes que estan interessats en estudiar una carrera universitària. Aquest passat any el nombre de preinscripcions a la Universitat va ser d'unes 50.000 persones. Una xifra del tot considerable i més tenint en compte que això ha suposat un augment, segons les dades oficials de la pàgina web gencat, d'un 2,37% respecte a l'any 2009.

Tenint en compte aquestes xifres, podem afirmar que any rere any creix l'interès per part de la societat en estudiar una carrera universitària. En aquest sentit, la creació d'aquest bloc intenta ser una eina d'ajuda per a tots aquells que vulguin començar un grau el curs vinent i no tinguin gaire clar que volen estudiar. A la vegada, des de Universitag volem esbrinar els canvis de vida de tots aquells estudiants que han començat a cursar una carrera.

Per aprofundir més en aquesta qüestió realitzaré entrevistes a estudiants que estiguin cursant alguna carrera a la Universitat Rovira i Virgili per a què informin al seus futurs companys sobre com els ha canviat la vida i si realment la seva experiència està sent enriquidora. A més, també definiré una guia de consells pràctics per a tots els estudiants de primer curs i parlarem en gent que actualment està d'erasmus a algun lloc d'Europa.

Com que una de les bases d'aquest bloc es fonamenta amb la interacció amb els participants, m'agradaria que em contesteu la següent pregunta: Què voleu estudiar? ó, Què esteu estudiant?

Moltes gràcies a tots i Benvinguts a Universitag!