Després d'unes llargues vacances, tornem a actualitzar aquest bloc universitari. Com ja sabeu, ja fa unes setmanes que ha començat el segon quadrimestre a la majoria de les universitats catalanes i, per tant, els campus tornen a estar plens de joves que intenten, amb els seus estudis, buscar-se un futur dins d'aquest món laboral tant incert.
Ara bé, quan uns acabin la carrera hi haurà uns altres que començaran a fer-la. Aquests últims tenen la oportunitat de conèixer el funcionament de la universitat mitjançant les jornades de portes obertes. A grans trets, amb aquestes jornades es permet als futurs estudiants visitar les instal·lacions de la universitat, conèixer els plans d'estudis i emportar-te a casa algun regal de la universitat corresponent. En qualsevol cas, una bona alternativa a les monòtones classes de segon de batxillerat o d'altres cursos que et donen l'accés als estudis superiors.
Així doncs, en unes dates determinades, les universitats s'omplen de cares noves i joves que reconeixerem bàsicament per dos motius. El primer és que van en la boca oberta, indicant sorpresa o admiració, i el segon és per què porten una bossa de la universitat on hi va una samarreta (normalment un parell de talles més gran), un pin (que no es posa mai ningú) i un boli (que evidentment no funciona). Aquests tres objectes són, segons el parer dels grans pensadors de la universitat, elements imprescindibles per acabar de persuadir als estudiants indecisos.
Serveixen d'alguna cosa?
Personalment, tinc la sensació que la majoria dels estudiants que visiten la universitat durant els dies de portes obertes ho fan, senzillament, per no anar a classe. Animats per uns pares il·lusionats que reben la carta de la universitat, els joves emprenen el camí cap al campus corresponent en grups. Normalment, són grups d'amics de classe que acompanyen a una persona que té interès per anar. L'any passat a la Universitat Rovira i Virgili van anar 2000 estudiants en busca d'informació, no coneixem quants d'ells s'han matriculat aquest any.
Entenc però que aquestes jornades són necessàries ja que tot i que la informació la tenen a l'abast mitjançant Internet i, fins i tot, a través de les diferents xarrades que aquesta universitat realitza a diferents centres del territori, es sempre agradable observa com un futur professor t'ensenya les instal·lacions i t'explica el pla d'estudis. A més, hi ha una part dels estudiants que van a aquestes jornades amb la intenció de saber més. Per aquest motiu, la informació cara a cara i el tracte humà pot ajudar a fer veure les coses més clares a aquells estudiants que, a hores d'ara i tal com és normal, estan més preocupats per la selectivitat que no pas pel seu futur universitari.
Ara bé, quan uns acabin la carrera hi haurà uns altres que començaran a fer-la. Aquests últims tenen la oportunitat de conèixer el funcionament de la universitat mitjançant les jornades de portes obertes. A grans trets, amb aquestes jornades es permet als futurs estudiants visitar les instal·lacions de la universitat, conèixer els plans d'estudis i emportar-te a casa algun regal de la universitat corresponent. En qualsevol cas, una bona alternativa a les monòtones classes de segon de batxillerat o d'altres cursos que et donen l'accés als estudis superiors.
Així doncs, en unes dates determinades, les universitats s'omplen de cares noves i joves que reconeixerem bàsicament per dos motius. El primer és que van en la boca oberta, indicant sorpresa o admiració, i el segon és per què porten una bossa de la universitat on hi va una samarreta (normalment un parell de talles més gran), un pin (que no es posa mai ningú) i un boli (que evidentment no funciona). Aquests tres objectes són, segons el parer dels grans pensadors de la universitat, elements imprescindibles per acabar de persuadir als estudiants indecisos.
Serveixen d'alguna cosa?
Personalment, tinc la sensació que la majoria dels estudiants que visiten la universitat durant els dies de portes obertes ho fan, senzillament, per no anar a classe. Animats per uns pares il·lusionats que reben la carta de la universitat, els joves emprenen el camí cap al campus corresponent en grups. Normalment, són grups d'amics de classe que acompanyen a una persona que té interès per anar. L'any passat a la Universitat Rovira i Virgili van anar 2000 estudiants en busca d'informació, no coneixem quants d'ells s'han matriculat aquest any.
Entenc però que aquestes jornades són necessàries ja que tot i que la informació la tenen a l'abast mitjançant Internet i, fins i tot, a través de les diferents xarrades que aquesta universitat realitza a diferents centres del territori, es sempre agradable observa com un futur professor t'ensenya les instal·lacions i t'explica el pla d'estudis. A més, hi ha una part dels estudiants que van a aquestes jornades amb la intenció de saber més. Per aquest motiu, la informació cara a cara i el tracte humà pot ajudar a fer veure les coses més clares a aquells estudiants que, a hores d'ara i tal com és normal, estan més preocupats per la selectivitat que no pas pel seu futur universitari.
